dimarts, 20 de desembre de 2016

SAMARRA DE PASTOR

A vegades la vida sorprèn a un mateix.

Això és el que m'ha passat a mi amb la costura. La meva àvia era una gran modista i vaig créixer jugant entre retalls i fils, dones que venien a emprovar-se a casa, tisores i agulles prohibides i hores i hores de treball de l'àvia amb el soroll de la màquina de cosir de fons.

Tantes eren les hores que hi dedicava l'àvia que a mi em semblava una feina carregosa, i mai vaig mostrar cap interès.

Tot va canviar quan vaig tenir el meu petit. Va ser llavors quan se'm van despertar les ganes i la il·lusió de que el petit de casa portés roba feta per a mi.

Amb la màquina de cosir de la mare li vaig fer una bossa per a la guarderia i a partir d'aquí vaig voler fer més cosetes i així va ser com l'Olentzero (el Pare Noel que porta els regals al nens i nenes que viuen a Euskadi) em va regalar una màquina de cosir l'any passat i el tió em va cagar tot un seguit d'estris necessaris per a la costura. Així va ser com vaig començar a aprendre a cosir de forma autodidacta a partir de vídeos, tutorials i revistes de patronatge. La mare i l'àvia també em donen un cop de mà o consells quan ens veiem.

Ja que s'acosten les FESTES NADALENQUES us ensenyaré la costura més fàcil que he fet fins ara, ja que consta de fer 2 costures. Fàcil oi?

Naltres vivim a Euskadi i els nens la Nit de Nadal es vesteixen amb el tratge tradicional per rebre l'olentzero. El meu petit ha heretat el del seu pare però li faltava una samarra per anar ben calent. Així que em vaig posar mans a l'obra ja que també servirà per anar vestit de pastoret, un dos en un perfecte.
 

Està fet amb un patró propi, extret d'una camisa i allargat uns 8 cm més.

Està tallat tot d'una sola peça de manera que només ha calgut cosir les costures de les espatlles.

Al ser una tela que no es desfila, ni tan sols ha calgut fer vores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada